“Sent com et nodreix i t’allibera la moció del moment” – MANSKOR

Des de l’exordi, el punt zero on tot és possible, la vida batega amb cada experiència. Cada vivència es manifesta amb un moviment constant d’expansió i contracció tant d’energia com de matèria. Dit d’una altra manera:

“La moció d’aquí i ara representa un instant de l’evolució.”

Cada instant és l’expressió de la pròpia existència de l’ésser humà, un equilibri dinàmic de nutrició (rebre, seleccionar i integrar) i eliminació (alliberar, deixar anar). Per exemple, a nivell físic és clar amb la respiració (exhalar i inhalar) o la digestió (ingerir i defecar/orinar), però també mentalment els pensaments, les idees i els records fluctuen i, emocionalment, les emocions tenen una mecanisme de reacció basat en la impressió i expressió.

Quan aquest ritme natural és fluït en totes les dimensions (física, mental, emocional, energètica i espiritual), l’ésser humà gaudeix d’un estat de benestar i plenitud del Ser (felicitat, autenticitat i pau). Tanmateix, si per alguna raó quedem atrapats en alguna experiència, les tensions mentals i emocionals i les toxines físiques s’acumulen alterant el ritme vital. En aquest context, la persona no elimina, cosa que tampoc permet que es nodreixi amb noves situacions, ni el creixement personal i, per tant, es bloqueja l’evolució.

L’evolució és una referència al desenvolupament individual de cada persona però no de forma aïllada, sinó en sincronia i harmonia amb el ritme i l’evolució de tot l’Univers. És a dir, la moció vital és un fractal que es reprodueix a nivell intern de cada ésser humà (microcosmos) i alhora a nivell extern de tota la creació (macrocosmos).

Tenint en compte la integració del moviment i l’evolució, per acompanyar la vitalitat del moment de forma conscient és clau: el focus d’atenció en el moment present segons la pròpia voluntat, l’acceptació proactiva de l’experiència, la perspectiva de la situació com una oportunitat de creixement (sentir i observar per reflexionar i decidir accionar amb la ment oberta i des de la comprensió amorosa i la gratitud) i la fe en els propis valors (el poder de l’autoresponsabilitat, l’autoconfiança, l’automotivació i el sentit de transcendència).

Tots quatre elements ens faciliten l’autoconeixement i el coneixement del nostre entorn, reconèixer el propi ritme individual i el de l’Univers per integrar-los, sincronitzar-los i viure en harmonia interna i externa.

Així doncs, abraçar la moció de cada experiència vital amb el cor i la ment conscients, allibera i nodreix harmònicament el moment present i tota l’evolució.

Pot ser que també t'agradi... / Puede ser que también te guste...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *